Aquesta primera edició de
"Gairebè cent anys de soledat"
de Paco Morales
es va acabar d'imprimir
a Calaceit
el mes de maig de dos mil u.

Ara pots descarregar la versió digital

Lo llibre de Paco

El que havia de ser un "Centre d'Estudis del Delta" es va convertir en una exposició itinerant i després en un llibre, de fet en dos.

La presentació de l'edició de Síssera es va fer divendres 18 de maig del 2001, a les vuit del vespre, a la Biblioteca Delta de l'Ebre, de Deltebre, a la seua antiga ubicació de la pl. 20 de Maig.

Ara presentem la versió digital.

  • ...el meu agraïment per sentir-me de casa i figurar al teu costat aquí ...(J. C.)

Lo pròleg de Caballero

“...allò que has rebut dels teus avantpassats, lluita per conquerir-ho” (Goethe)

“...el poble, que era com un llibre que serrava intacte el record de la vida passada.” (Arbó)

Llegim divuit vides singulars que transcorren durant aquest segle a la Cava, poble del cor del delta de l’Ebre. Relatar aquest període és tant com donar compte de la història del poble. No hi ha tal pretensió. Paco de Morales (1949) recorda uns homes forjadors d’un estil de vida, que, donada la nostra curta història, fonamenta tant els orígens com el nostre imaginari. Perquè, al terme del segle i del mil·leni, aquell estil de vida és un altre, menys aïllat i més ben comunicat. Tanmateix aquesta manera de ser informa la nostra identitat i ens presumim arreu on anem.

Cada vida presentada es bifurca en dos: un retrat a llapis i una prosa que es va polint alhora que es disciplina. El dibuix sobri i clar retrata el personatge amb verisme i sense cap idealisme, si bé amb el posat franc i digne de les fotografies antigues. Cara i ulls que cobren vida en el relat trençat amb l’amenitat del qui conversa i desgrana el record. Ja que l’autor, amagat darrere la tercera persona -i de vegades sota un plural majestàtic- elegeix les dades essencials i confecciona un breu relat que s’encanta en la descripció de realitats ja gairebé extintes però de gran significació local. De manera que l’evocació del personatge s’incardina en la gran aventura dels caveros, fer dels aiguamolls un poble.

Aquests retrats són al primer pla de la memòria de casa nostra. Una memòria que s’emmarca en el que sabem del Delta. Territori pantanós que ha tingut un poblament dispers i recent1 en funció d’una economia principalment agrícola, sense menysprear els recursos ramaders, de caça i de pesca. Fins i tot, els nuclis de població encara avui mostren, fora dels carrers principals, el tarannà que dona la casa cara-sol, autosuficient i al mig de l’hort. Pel que fa a Deltebre, entitat que sorgeix en segregar-se de Tortosa al 1978 les pedanies de la Cava i Jesús i Maria, el seu poblament comença a ser significatiu a partir de l’entrada en funcionament del canal de l’esquerra de l’Ebre (1911). Malgrat la seva puixança econòmica, fins que no arriba la mecanització -i aquest llibre al·ludeix prou aquest fet (la imatge de la benzinera roja i futurista; o la catxarreta de Morales)- les comunicacions aïllaven la població. Fins que no s’acabà la desfeta de la guerra, allà pels seixanta, per les carreteres no van passar més que carros de tracció animal. Gràcies al riu i al vapor, desplaçats després pel Carrilet (1927-1967), hom podia comerciar amb l’exterior, o anar de lluna de mel a la fonda Siboni de Tortosa. Aquestes peculiaritats justifiquen l’orgull del cavero vanant-se d’haver aixecat èpicament casa, nissaga i poble per damunt de la natura i l’economia. Perquè la voluntat, les ganes i el treball d’aquesta aventura ja estan ben novel·lades per S.Juan Arbó a Terres de l’Ebre (1932), des del temps en què “La ribera era una ininterrompuda planúria de terres pantanoses; el jonc, el senill i la xisca i la menuda grama cobrien els prats, i les llúdrigues i les guineus pul·lulaven arran dels aiguamolls”.

Sobre el paisatge quotidià de les terres de l’Ebre, Paco evoca l’univers del poble. Concebuda com una exposició (1996), ens queda un ventallet d’homes admirables per diverses raons. Abans he parlat del progrés de la màquina. En podria adduir altres, com el record de llocs emblemàtics (la pista de ball amb un escenari modernista i sorprenent; l’església nova aleshores; la vida a l’illa de Buda...); o empreses oblidades (la construcció d’una barraca; la tant fabulosa ciutat marítima del Fangar, com el fabulós projecte de sanejament del Delta; la lluita pel poble a part...); escenes ja impensables com la de l’urbano per Nadal, al mig de les quatre carreteres, els veïns el colgaven de paneres i xampanys. Però, al meu entendre, la raó principal de l’excel·lència i que unifica els treballs del llibre, rau en la vindicació moral que l’autor fa de les persones retratades, tant tendra i emotiva que té un toc laudatori. Ens descobreix persones íntegres i honrades per “una filosofia de vida, on el temps, amb els seus cicles constants transcorria plàcid, lent, sense presses”, fos quin fos el seu estatus social.

També podríem fer-li retrets a un escriptor novell que pervé d’altres camps artístics. Però el meu agraïment per sentir-me de casa i figurar al seu costat aquí, ho paga.

1. El far de Buda, admirable estructura de ferro, va marcar les progressions geogràfiques del delta de 1862 a 1950.

Javier Caballero.

Campillos Paravientos, 2000

La Kaquè i la Síssera

Hi van haver dues edicions impresses: L'una artesanal, la de la Kaquè i l'altra a impremta, com a únic projecte d'una editorial efímera, que tenia pressa ... com una síssera ... (J. F.)

... en cap moment vam estar sotmesos a criteris imposats ni a idees prefixades. Fruir de la tasca compartida i permetre que el disseny s'organitzés de manera espontània, en base a les aportacions que uns i altres fórem capaços d'incorporar, constituí un mètode de treball lúdic i emocionant ...

... s'ocupàven de la maquetació de textos, les gestions, aperitius i berenars. Tot es va fer per gaudir-ne compartint. Folls entremaliats s'acordàven amb l'únic guany de fer-ho possible. I les pàgines del llibre s'obriren com les portes de la casa on ara viu la memòria d'aquests caveros del segle XX ...(N. L.)

Notes de premsa

Alguns diaris se'n van fer ressò

  • La Veu del Baix Ebre, 11/05/2001
  • El Punt, maig 2001
  • L'Ebre, 15/05/2001
  • L'Ebre, 18/05/2001

Fototeca

Els personatges ... un per un

Francesc Segura i Echevarria (1885-1927)
Don Paco

el metge dels desamparats

Francesc Segura i Balaguer (1913)
Paco de la Metgessa

l’aventurer

Batiste Casanova i Callau (1889-1971)
L’oncle Turres

el pagès fecund

Carles Itarte i Fabra (1901-1972)
Don Carlos

mestre de pares fills i nets

Joan Tosca i Prats (1902-1976)
Mossèn Joan

el capellà ambulant

Rosa Gonzalvo i Gil (1895-1981)
La Tia Patrolina

una dona de tràfecs

Antoni Esteban i Osca (1897-1972)
Sr. Esteban

pintor i fotògraf

Salvador Arqués i Queral (1905-1985)
Vadoret de Pantoni

vinater i home sencer

Pedro Franch i Casanova (1898-1966)
L’oncle Pere de Guans

el pagès il·lustrat

Francesc Morales i Vidal (1913-1972)
Sisquet de Morales

l’home de les mil empreses

Juan González Fariñas (1919-1985)
Fariñas

el primer guardia urbano

Blai Sanchis i Bonet (1919-1995)
Sanchís

dibuixant de tebeos

Josep Fumado i Pla (1929-1989)
El Xarnego

ganadero bravo de reses mansas

Diego Franch Piñana (1931-1993)
Diego de Pere de guants

l’home de projectes impossibles

Manel Fresquet Rebull (1925-1981)
Manolo Fresquet

el primer alcalde de Deltebre

José Piñana i Arqués (1908-1989)
Cosé el Nano

l’únic nanet del poble

Joan Bertomeu i Martí (1924-1982)
Guanet de Mollena

un diamant sense polir


José l’Herbetes

Un foll molt eixerit

Índex onomàstic

AGOSTINET, la burra d'

AMABLE (fill de Vadoret de Pantoni)

AMENÓS, Joan (lo Patrolino, home de la tia Patrolina)

ÀNGEL, la rubia de

ÀNGELA (filla de l'oncle Turres)

ÀNGELA, la barraca d'

ÀNGELS (dona de Don Paco)

ARQUÉS I QUERAL, Salvador

BACONETA, la casa de

BASAURI, Pedro (Pedrucho), penyes taurines de

BERNARDO, Joaquim (torero)

BERTOMEU I MARTÍ, Joan

BESSÓ, Ramon del

BO, José

BONET, Joan (metge)

CALCA, el vell

CAMARERA, la (vaca)

CAMÈLIA (dona de Fariñas)

CARLOS, Don (un tal)

CARLOS, Don

CASANOVA I CALLAU, Batiste

CINTETA (germana de Cosé el Nano
i dona de Pere de Guants)

COLETA, Teresa de la (dona de Guanet de Mollena)

CONXITA (germana de mossèn Joan)

CONXO (la primera dona de l'oncle Turres)

COSME, Juanito de

CUANITET (fill d'Àngela)

CUBANITO, el (vaca)

CURRA, la (vaca)

EMILI (nom de Manolo Fresquet)

ESTEBAN I OSCA, Antoni

ESTEBAN, el Sr. (retrat de Pere de Guants)

FÀBREGUES, el metge

FANDOS (camioner)

FARIÑAS

FERRADOR, l'oncle (marit de Conxita)

FLOR, els de la

FLOREAL (fill de Vadoret de Pantoni)

FORÉS, Felip (mossèn)

FRANCH I CASANOVA, Pedro

FRANCH I PIÑANA, Diego

FRESQUET I REBULL, Manel

FRESQUET, el forn de

FRESQUET, Manolo

FUMADÓ I PLA, Josep

GABRIEL, mossèn

GALVE, Alejandro

GALLEGO, Manolo (oncle de Camèlia)

GAMBES, dels (menescal)

GARRIGA, el pas de

GASPARET, Josep de

GONZÁLEZ FARIÑAS, Juan

GONZALVO I GIL, Rosa

GORRILL, la bodega de Joan de

GUANET (acudit)
(de Mollena)

GUANTS, l'oncle (pare de Pere de Guants)

GUANTS, l'oncle Pere de

GUANTS, Pepeta de (dona de Sisquet de Morales)

HERBETES, José l'

ITARTE I FABRA, Carles

JIMÉNEZ

JOAN, mossèn

JOAQUIM (pare del Xarnego)

LAMOTE, Esteban

LORENTE, Don

MARAVILLA, la (vaca)

MARTÍ, Joaquim

METGESSA, la

METGESSA, Paco de la (fill de Don Paco)

MODACO, Agustí del (familiars d')

MOLINERO, casa del

MOLLENA, Guanet de

MOLLENA, Pere de (pare de Guanet de Mollena)

MONTSERRAT, Sra. (propietària de la finca Comandanta)

MORALES I VIDAL, Francesc

MORALES, la camioneta de

MORALES, la catxarreta de

MORALES, Sisquet de

MORENO EL FUSTER, l'oncle

MORESO (camioner)

MORRUT, el (camioner)

MORRUT, el camionet del

NANO, Cosé el

NICOLÀS, Sr. (pare de la Metgessa)

PACO, Don (pare de Paco de la Metgessa)

PALMIRA (filla del Sr. Esteban i dona de Manolo Fresquet)

PANTONI, Salvador de

PANTONI, Vadoret de

PANTÒSTIC (tractorista)

PASQUAL, l'oncle

PASSADOR, la filla de l'oncle Vicent el (mare de Guanet de Mollena)

PATACÓ, l'oncle

PATROLINA, la tia

PATROLINO, lo (Joan Amenós)

PATROLINO, l'oncle

PATROLINOS, els

PATROLINOS, Rosa dels (dona del Xarnego)

PEDRUCHO (Pedro Basauri)

PEPET, el metge

PERE (amo de Buda)

PERE DE GUANTS, Diego de

PERE DE GUANTS, Josep M. i Marita de (retrats de)

PERE, l'oncle

PERFECTO (fill de Vadoret de Pantoni)

PETROLINA (mare de la tia Patrolina)

PETXINA, l'estació de

PIÑANA I ARQUÉS, José

QUERAL GILABERT, Pere (rebesavi de Vadoret de Pantoni)

RAMPERA, la (vaca)

RIETS, el camionet de

RIETS, la bodega de

SANCHÍS I BONET, Blai

SANCHÍS, (frase de)

SANT ROMÀ

SEGURA I BALAGUER, Francesc

SEGURA I ECHEVARRIA, Francesc

SIFONERO, José el

SILLERO, el vell Enrique del

SISET (mosso)

SISQUET, l'oncle

SALONA, Paco

TAFARRETA, la burra d'Agostinet

TERESA, casa de

TOSCA I PRATS, Joan

TRAMPES

TURRES, Coseret de

TURRES, l'oncle

VICENTICO (tractorista)

XAFANDOLES, Maset de

XAPERO, ramaderies del

XARNEGO, el

XARNEGO, ramaderies del

XATO, lo